Avui, quan falta una setmana per que s’”iniciï” la campanya electoral, i just abans de que comenci la festa major, volia parlar una mica de la cosa política, de Cabrils, de com hem arribat aquí.
Per repassar una mica, us recomano que doneu una volta per l’arxiu del TuetsCabrils del maig-juny de 2007 i en general de tot l’any (una mica polaritzat, sigui dit, però útil). Us faig però, un resum del que ha passat, i escurço, que sinó, ens hi podem passar hores.
Fa quatre anys, a finals de maig de 2007, les eleccions les va guanyar CiU, tot i això seguia perdent recolzament, partint de 6 regidors al 1999, passant pels 3+2 del 2003 (CiU+DiU) fins als 3 que va obtenir (Lina Morales, Lluís Vega i Teresa Cabré). Capítol a part el que mereix la federació i els seus problemes interns. Els socialistes aconseguien mantenir els tres regidors, encapçalats pel veterà Quim Colomer i Maria Blanco i Miquel Riera s’estrenaven. Per sorpresa de molts, es col·locaven en tercera posició els independents del VIC, que presentaven candidatura per segona vegada i es quedaven a les portes del 3r regidor (Alfredo Serrano i Xavier Albella). Un altre grup d’independents, el GPC, format a última hora i omplint una mica l’espai que deixava el GEC, aconseguia 2 regidors (Jordi Serra i Olga Enfedaque). Iniciativa i el Partit Popular es van fer amb un 8% i un representant cada un, amb uns candidats pràcticament desconeguts (Mercè Fernàndez i Juan Manuel Gallego). I per últim ERC, que seguia baixant, va obtenir un regidor. Suposo que no va ajudar que el cap de llista fos un ex-regidor convergent (Miquel Ponsa).
Amb la poca voluntat de ICV de pactar amb els ”progressistes” (Cabrils, el pacte impossible, El Punt). CiU és l’encarregat de portar la veu. Tot i això, no és fins dos mesos després de les eleccions quan aconsegueix formalitzar un pacte estable amb el VIC. L’ajuntament en minoria i l’oposició no són capaços de trobar punts de col·laboració, el contrari, s’instal·la la lluita permanent, i els escàndols són una constant. Situació insostenible, sens dubte. Més quan el govern se sent atacat, quan la oposició intenta governar aprofitant la seva majoria. Ara! Això no dura ni un any, quan al març, PSC, GPC, ICV i ERC presenten i aproven una moció de censura. Colomer és per segon cop, alcalde gràcies a aquest fet. Menció especial a la posada en escena del govern sortint, instantània per la història. Albella (VIC) i Vega (CiU), no volen passar a la oposició i dimiteixen, són substituïts per Julián Gómez i Romàn Pasquín, respectivament . L’últim, abandona la federació pocs mesos més tard i passa a ser un regidor no adscrit, CiU és queda amb només dues regidores (Morales i Cabré). Deixo de banda les diverses polèmiques de cada una de les etapes, que no són poques.
Govern en majoria, tot i repetir-se l’escenari anterior a la moció, però a la inversa. El bloc CiU-VIC manté oposició frontal en gairebé tots els temes i queden aïllats. Aquest ambient de crispació dura tota la legislatura, amb alguns plens més caldejats que d’altres.
I així fins avui. Aquí ho deixo que m’allargo, conscient de que em deixo molts detalls. Ja veieu, la cosa no ha sigut avorrida. Només volia repassar una mica l’ambient d’aquesta legislatura, el que han fet de bo, ja s’encarregaran ells d’explicar-ho aquests dies.
Bona Festa Major!
